A l'estiu del 99 encara feia de cambrer per finançar-me pis compartit, estudis i altres vicis.
Hi treballava a un restaurant, disenyant en orígen per Joan Brossa, just endavant del MACBA, a la Plaça dels Àngels.

Un bon dia teniem company de feina nou, Ricardo es deia. Un home més aviat panxut, amb barba amb un únic discurs: el seu pas per l'Estadio Nacional de Santiago de Chile sino recordo malament immediatament després del cop de Pinochet al 73. La seva fugida, exili, quasi mort i per aquell llavors quasi resurrecció.

En Ricardo havia de fer de barman i atendre als cambrers de sala i terrassa. No era massa difícil, però clarament no era la seva feina.

Als pocs dies em va passar un manuscrit que, deia, l'havien d'estar publicant no recordo a quina editorial. El pitjor dels noms per un llibre, vaig pensar: "¿Cuántas veces en un siglo mueve sus alas el colibrí?".

Una paraula resumia el manuscrit i resum el llibre: estremidor.

Vam parlar de literatura, és clar. Vam intercanviar un llibre.
Ell em va deixar, sobre tot no me'l perdis que és d'un amic, un Paco Ignacio Taibo II. Jo li vaig deixar "La escritura o la vida" on Jorge Semprún explica la supervivència al camp de concentració nazi de Buchenwald.

Als pocs dies, abans de tornar-nos els llibres, en Ricardo va desaparèixer i no vaig saber, mai més, res més d'ell.

Avui ha mort Pinochet. I m'ha vingut al cap el Ricardo, el Ricardo E. Rodríguez Sifrés, i en el seu llibre que, era veritat, va ser editat aquell mateix any per l'editorial Txalaparta; i algú m'ha parlat de Victor Jara i la seva "Te recuerdo Amanda" i siguin, doncs, aquest text i aquesta cançó una celebració per la mort del dictador.

Ramiro Tomé
info@arquera.com

¿CUÁNTAS VECES EN UN SIGLO MUEVE SUS ALAS EL COLIBRÍ?
Ricardo E. Rodríguez Sifrés (Txalaparta)
Preu:14 €
325 pàgines